CANÇÓ DE L'EXILI

No sabem qui som
i ens falta la vida.
Però diu la gent
que l’exili és bo.
Potser sí que el temps
que tot ho canvia
transformi el dolor
en malenconia,
i que molt a poc a poc
les nostres arrels
trobin una terra
on poder florir.
La sentirem nostra
i l’estimarem,
serà el nostre sostre
i en ella hi viurem
un més entre els altres
per fer dia a dia
el camí del progrés.